6 Comments

  1. Una extraordinaria feina. Molt de sentiment i empatia. Moltes felicitats
    An extraordinary work. Much feeling and empathy. Congratulations

  2. Roser, felicitats per aquest darrer treball. Ets una crack! Segueix així que aquí totes seguim la teva gran evolució. I ara permet-me que et pregunti…. Have you ever felt loneliness? ;-). Molts petons des de Barcelona. Bea (amiga de la teva mare).

    1. Bea! Moltíssimes gràcies! Quina il·lusió que em fa rebre aquest comentari! Està clar que jo si que he patit loneliness. Al venir aquí quan tens la família i els amics de sempre tan lluny… doncs et fa sentir abandonat i distant. Tot i així, de tot se n’aprèn i crec que cada vegada més em sento més adaptada i em sento menys sola. Per aquest motiu principalment, vaig voler fer el treball. És una de les sensacions més dures que es poden passar perque no existeix cap remei instantani, però si se sap gestionar i compartir, tot té solució amb el temps. Estic molt agraida de tota la gent que m’ha fet superar-ho poc a poc, ja que em notava molt perduda. A més aquest treball m’ha servit per aprendre que en el fons tothom ho pateix, sigui en la situació que sigui, i que ningú està sol. Sentir-se així no té perquè ser dolent, com he dit, s’ha de saber controlar i contestar-ho amb energia i ganes.
      Gràcies per tot Bea! Molts records!

  3. Hi Rose!

    Vull expressar la meva admiració pels teus projectes. Totes les fotos que fas són fantàstiques! I ja t’ho he comentat més d’un cop. Sobretot, aquest projecte sobre “Loneliness” és emocionant en el sentit de que m’ha tocat al cor totes les opinions i punts de vista de la gent, també les expressions corporals que diuen molt: la mirada de la gent. Penso que ho has reflectit molt bé en el video.

    Jo també ho he patit, una vegada quan estava a Irlanda, al principi del curs, igual que dien uns amics teus en el video. Jo crec que no es tan sols un estat (estar sol) sinò sentir-te sol, tenir un sentiment de solitud, encara que sàpigues que tens un gran suport dels teus amics i família, tan si estan lluny com si estan a un metre de tu. Pot estar influit pel teu entorn, per la gent del teu voltant, que et fa sentir sol quan et deixen a part dels seus plans i no compten amb tu.

    Espero que segueixis així, que segueixis fent grans projectes que t’ensenyin lliçons per a la vida.

    Un petó ben fort i compte amb el meu suport per a tot el que planejis en la vida.

    T’estima la teva amiga,

    Irene Pinilla Hidalgo.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s